COMTAT DE RIBAGORÇA

Primera Casa de Tolosa

790-806    

Guillem I el Sant o el Gran (duc d’Aquitània, 781-806; comte de Tolosa, 790-806; comte de Pallars, 804-806)

Comtes administradors

806-816    

Bigó (comte de Tolosa, 806-816; comte de Pallars, 806-816)

816-833    

Berenguer de Tolosa (comte de Tolosa, 816-835; comte de Pallars, 816-833; comte de Narbona, 832-835;

 

comte de Barcelona, 832-835; comte de Girona, 832-835; comte d'Empúries, 832-834; comte de Rosselló, 832-834)

833-844   

Galí Asnar (comte d'Urgell, 824-834; comte de Cerdanya, 824-834;

 

comte de Pallars, 833-848; II d'Aragó, 844-867)

Segona Casa de Tolosa

844-852    

Frèdol (comte de Tolosa, 849-852; comte de Pallars, 844-852; comte de Carcassona, 850-852)

852-863    

Ramon I (comte de Tolosa, 852-863; comte de Pallars, 852-863; comte de Carcassona, 852-863)

Comtes administradors

863-864    

Unifred o Humfrid (comte de Narbona, 858-864; comte de Barcelona, 858-864;

 

comte de Girona, 858-862; comte d'Empúries, 858-862; comte de Rosselló, 858-862;

 

comte de Tolosa, 863-864; comte de Carcassona, 863-864; comte de Pallars, 863-864)

Segona Casa de Tolosa

865-872    

Bernat I el Vedell (II de Tolosa, 865-872; comte de Pallars, 865-872; comte de Carcassona, 872)

Casa de Pallars-Ribagorça

872-920    

Ramon II (comte de Pallars, 872-920)

920-950/955    

Unifred Bernat i

920-954

Miró ?

950/955-970    

Ramon III

970-979    

Unifred

979-990

Arnau

990-1003   

Isern

1003-1011

Tota

1011-1017

Guillem II

1017

Després de l’assassinat de Guillem II el Comtat de Ribagorça va ser ocupat pels seus veïns. El Comtat de Pallars va obtenir una petita zona, passant quasi tot el territori

als musulmans de Saragossa

RIBAGORÇA SOTA EL DOMINI DE LA TAIFA DE SARAGOSSA

Dinastia dels Banū Tujīb (بنو تجيب) o TUGÍBIDES

1017-1018

Al-Munḏir ibn Yaḥyà at-Tujībī (المنذر بن يحي التجيبي; governador de Saragossa, 1013-1018; emir de Saragossa, 1018-1021/1022)

Dinasties de Fernán González i Ximena

1018-1032

Major o Múnia (comtessa de Castella, 1029-1032) i

 

Sanç I Garcés el Gran (III de Nájera i Pamplona, 1004-1035; II d'Aragó, 1004-1035; comte de Castella, 1029-1035)

Dinastia Ximena

1032-1035

Sanç I Garcés el Gran (III de Nájera i Pamplona, 1004-1035; II d'Aragó, 1004-1035; comte de Castella, 1029-1035)

COMTATS DE SOBRARB I RIBAGORÇA

Dinastia Ximena

1035-1045

Gonçal

1045-1063

Ramir I el Corb (comte d'Aragó, 1035-1063)

1063-1085

Sanç III Ramires (III d'Aragó, 1063-1094; V de Nájera i Pamplona, 1076-1094)

1085-1104

Pere I (rei d'Aragó, 1094-1104; rei de Nájera i Pamplona, 1094-1104)

1104-1134

Alfons I el Bataller (rei d'Aragó, 1104-1134; rei de Nájera i Pamplona, 1104-1134)

1134-1137

Ramir II el Monjo (rei d'Aragó, 1134-1137)

Dinastia Ximena i Casal de Barcelona

1137-1162

Peronella (reina d'Aragó, 1137-1162) i

 

Ramon Berenguer el Sant  (IV de Barcelona, 1131-1162; príncep d'Aragó, 1137-1162;

 

II de Provença, 1144-1161; marquès de Tortosa, 1148-1162; marquès de Lleida, 1149-1162)

Casal de Barcelona

1162-1196

Alfons II el Cast (II d'Aragó i I de Catalunya. 1162-1196; I de Provença, 1167-1196;

comte de Rosselló 1172-1185; comte del Pallars Jussà, 1192-1196)

1196-1213

Pere II el Catòlic (II d'Aragó i I de Catalunya, 1196-1213; senyor de Montpeller, 1204-1213)

1213-1276

Jaume I el Conqueridor (rei de la Corona d’Aragó, 1213-1276; I de Montpeller, 1213-1276;

 

rei de Mallorca, 1230-1276; rei de València, 1238-1276; comte de Rosselló i Cerdanya, 1242-1276)

1276-1285

Pere III el Gran (III d'Aragó i II de Catalunya, 1276-1285 ; I de Sicília, 1282-1285)

1285-1291

Alfons III el Liberal (II de Catalunya i III d'Aragó, 1285-1291)

1291-1322

Jaume II el Just (rei de Sicília, 1285-1295; rei de la Corona d’Aragó, 1291-1327; rei de Sardenya, 1324-1327)

COMTAT DE RIBAGORÇA

Casal de Barcelona - Dinastia Comtal de Ribagorça

1322-1381

Pere IV (senyor de Gandia, 1323-1359; I d'Empúries, 1325-1341)

1381-1412

Alfons IV el Vell (señor de Gandia, 1359-1399; I del Ducat de Gandia, 1399-1412)

1412-1425

Alfons V el Jove (II del Ducat de Gandia, 1412-1425)

Casa de Trastàmara

1425-1458

Joan I (II de Navarra, 1425-1479; II de la Corona d’Aragó, 1458-1479;

 

II de Sicília, 1458-1468; II de Sardenya, 1458-1479)

1458-1469

Ferran I el Catòlic (II de Sicília, 1468-1516; V de Castella i Lleó, 1474-1504;

 

regent de Castella i Lleó, 1504-1506 i 1507-1516;

 

II de la Corona Catalano-Aragonesa, 1479-1516; II de Sardenya, 1479-1516;

 

III de Nàpols, 1504-1516; I de Navarra, 1512-1516)

Casa de Trastàmara - Línia dels Ducs de Vilafermosa

1469-1485

Alfons VI d'Aragó,duc de Vilafermosa

1485-1512

Joan II d'Aragó i Jonqueres

1512-1533

Alfons VII Felip d'Aragó i López de Gurrea

1533-1565

Martí d'Aragó-Gurrea i Sarmiento d’Ulloa (1ª. vegada), duc de Vilafermosa

1565-1573

Joan Alfons de Gurrea i Aragó i de Borja

1573-1581

Martí d'Aragó-Gurrea i Sarmiento d’Ulloa (2ª. vegada), duc de Luna i de Vilafermosa

1581-1592

Ferran II de Gurrea i Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa

COMTES NOMINALS DE RIBAGORÇA

 

 

Casa de Trastàmara - Línia dels Ducs de Vilafermosa

1591

Incorporació del Comtat de Ribagorça

1591-1592

Ferran II de Gurrea i Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa

 

a la Corona d’Aragó i al Regne d'Espanya

1592-1598

Francesc de Gurrea i Aragó i de Borja, nominal, duc de Vilafermosa

 

 

1598

Francesc de Gurrea i Aragó i de Borja rep el Comtat de Luna a canvi

 

 

 

de la renúncia al Comtat de Ribagorça

1716

Pel Decret de Nova Planta és suprimit el Comtat de Ribagorça